Un estudi de la UVic-UCC destaca que les pluges del 2025 han millorat la qualitat ecològica dels rius d’Osona i Lluçanès

ACN Manlleu – El règim pluviomètric de la primavera del 2025 i de l’estiu del mateix any van provocar un augment significatiu del cabal dels rius i rieres d’Osona i el Lluçanès. Un estudi del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC ha constatat que amb aquestes pluges, el 2025 es va posar fi a la davallada general de la qualitat ecològica dels cursos fluvials d’aquestes comarques i va marcar un punt d’inflexió en la tendència que s’arrossegava els últims anys, condicionats pels efectes d’una sequera extrema a tot Catalunya. Es van analitzar 37 trams fluvials d’Osona i el Lluçanès, dels quals 9 van obtenir qualitats ecològiques bones o molt bones, 4 les tenien molt dolentes i la resta van assolir qualitats mediocres o intermèdies.
L’estudi del CERM confirma que el 2025 la qualitat biològica dels rius i les rieres d’Osona i el Lluçanès que s’obté, entre altres paràmetres, de l’anàlisi dels macroinvertebrats aquàtics -els organismes emprats més àmpliament com a indicadors biològics de qualitat de l’aigua-, s’ha mantingut pràcticament igual o ha augmentat a la majoria dels punts mostrejats.

On s’observa més canvi és als trams del Gurri, el Meder i el Rimentol, que han passat de tenir qualitats molt dolentes a qualitats mediocres o intermèdies. I també al riu Ter, que ha passat de tenir una qualitat biològica mediocre a intermèdia/bona.

Els paràmetres fisicoquímics -conductivitat elèctrica o salinitat, oxigen dissolt i compostos de nitrogen i fòsfor- dels cursos fluvials segueixen aquest augment general de qualitat, sobretot als valors registrats d’oxigen dissolt a gairebé tots els trams del mostreig, “fins i tot en trams del Meder, el Gurri i el Rimentol, que els darrers anys tenien categories de qualitat molt inferiors”, destaca Marta Jutglar, tècnica del CERM i coautora de l’estudi.

Pel que fa als nutrients -formes de nitrogen i fòsfor-, els resultats obtinguts han estat més diversos mentre que per l’amoni i els nitrits, els valors han millorat respecte al 2024.

La memòria del CERM també revela que la qualitat del bosc de ribera es manté igual que en els darrers anys, amb categories entre intermèdies i bones. Amb tot, els rius de menys magnitud, com el Gurri, el Meder i el Rimentol, mantenen qualitats de bosc de ribera més aviat moderades i baixes.

Malgrat la millora de l’estat ecològic dels rius i les rieres d’Osona i el Lluçanès, l’estudi constata que encara cal dur a terme accions per millorar alguns paràmetres de la seva qualitat fisicoquímica i biològica. Una és la revisió dels abocaments d’aigua sense tractar i dels estàndards de qualitat d’algunes estacions depuradores, “sobretot d’aquelles que aboquen a cursos d’aigua on l’abocament no es dilueix gens o molt poc, com ara molts torrents i rieres”, explica el coordinador del CERM, Marc Ordeix. També es proposa revisar l’aplicació d’adobs als camps.

El CERM duu a terme des de l’any 2002 una avaluació regular de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona i el Lluçanès.