“Seguiu escalant ben alt”: el comiat que sacseja Montserrat després de la mort dels dos joves escaladors

Familiars i amics s’han reunit per acomiadar les víctimes d’un succés que ha sacsejat el món de l’escalada a prop de Manresa.

La mort d’en Marc i la Laura, dos joves escaladors a Montserrat ha deixat una profunda petjada al món de la muntanya i també a Manresa i el Bages, on aquest massís és un punt habitual per a l’escalada. El succés es va produir després d’un despreniment de pedres en una via del sector del Columpi, una zona coneguda però amb risc geològic.

Inicialment, els dos esportistes van resultar ferits crítics i van ser traslladats en estat molt greu a diferents hospitals. Amb el pas de les hores i dies, el pitjor desenllaç es va confirmar amb la mort de tots dos, que tenien uns 30 anys.

Un accident provocat per un despreniment

Segons les primeres informacions, les víctimes es trobaven escalant quan diverses roques es van desprendre i els van impactar directament, deixant-los inconscients. L’avís es va donar a mitja tarda, activant un ampli dispositiu d’emergència amb helicòpters i equips especialitzats de rescat.

Arran d’aquest accident, el Patronat de la Muntanya de Montserrat ha decidit restringir l’accés a diverses vies d’escalada del sector afectat, després de detectar un alt risc de nous despreniments en la zona.

El missatge d’un amic que ha emocionat

Enmig del dol, un dels moments més impactants ha arribat a través de les xarxes socials. Lluís Ballbé, amic de les víctimes, ha compartit un missatge després de tornar al lloc on es va produir el tràgic accident.

“Tornar al lloc on tot es va aturar no ha estat fàcil, però era necessari per omplir de flors i de llum el buit que ens vau deixar”, escriu, explicant el retorn a la zona amb la necessitat de trobar respostes i acomiadar-se.

En el seu relat, detalla també el dolor d’aquells moments crítics: “tenir respostes de que res del que vam intentar per salvar-vos hagués servit per res”, una frase que evidencia la impotència viscuda durant el rescat.

Ballbé expressa sentiments contradictoris: “No sé si em fa ràbia, impotència o m’alleuja”, però deixa clar el que considera essencial: “el cas és que no hi sou, que és el que més importa i no canviarà mai”.

El missatge també posa el focus en el record vital dels dos joves: “Us recordem així: plens de vida, fent el que més us agradava, conquerint cims i dibuixant somriures en cada via”.

En un dels fragments més personals, evoca moments compartits amb cadascun d’ells: recorda en Marc per la seva energia i humor constant entre les roques, i la Laura pel seu riure tímid però present, així com les vies que havien compartit, ajudant-se i esperant-se en els trams més difícils.

El text culmina amb una reflexió sobre la manera d’entendre la vida que, segons ell, transmetien: “Ens ensenyàveu que la vida es mesura en moments compartits i en intensitat”, abans de tancar amb una frase que s’ha convertit en símbol del comiat: “Seguiu escalant ben alt. Nosaltres seguirem mirant amunt.”

Montserrat, sota revisió després del succés

L’accident ha reobert el debat sobre la seguretat en zones d’escalada molt freqüentades. Tot i que es tracta d’un esport de risc, la presència de zones amb acumulació de roques i possibles despreniments ha obligat a prendre mesures immediates per evitar nous episodis similars.

Montserrat, amb milers de vies actives i una gran afluència d’esportistes, és un dels epicentres de l’escalada a Catalunya, fet que amplifica l’impacte d’una tragèdia com aquesta.

Impacte a Manresa i la comunitat escaladora

La proximitat amb Manresa ha fet que el succés hagi estat especialment sentit al territori. Molts escaladors del Bages freqüenten habitualment aquestes vies, convertint la muntanya en un espai de referència tant esportiu com emocional.

El comiat dels dos joves deixa una empremta profunda i un record que, com resumeixen les paraules del seu amic, quedarà lligat per sempre més a les parets de Montserrat.