ACN Sant Sadurní d’Osormort / Vic – Una iniciativa privada projecta una reserva de natura a Sant Sadurní d’Osormort (Osona). L’alcalde, Enric Riera, ha explicat a l’ACN que veu la proposta amb bons ulls i espera que trobi el finançament per tirar endavant. El projecte es troba en una fase molt inicial, però ja es preveu que ocupi la meitat del municipi – un miler d’hectàrees- i aculli fauna autòctona, que els turistes podrien visitar. Riera ho veu com una oportunitat per lluitar contra el risc d’incendi, però també per frenar la proliferació de plantacions de marihuana. Només en els últims 3 anys n’han desmantellat 14. De la seva banda, els animalistes ho entomen amb cautela i reclamen més informació sobre una proposta que no volen que sigui exclusivament tractora de turisme.
L’alcalde, Enric Riera (Junts), ha explicat que la proposta pot solucionar diversos problemes que tenen al municipi. En primer lloc, “per ordenar una gran quantitat de terreny que són boscos i prevenir incendis”. A més, ha assenyalat que el municipi es troba estratègicament situat al mig de dos corredors naturals, que són el Parc Natural del Montseny i Les Guilleries-Savassona. Riera recorda que fa dècades hi havia pagesia que es cuidava de mantenir la terra, però actualment això ha desaparegut, “i als propietaris els resulta car fer el manteniment dels boscos”. De fet, en els últims anys, la massa forestal a Catalunya ha crescut entre un 30% i un 40%.

Per l’alcalde, la proposta també resoldria un altre dels problemes del municipi en els darrers anys, que és la proliferació de les plantacions de marihuana. “Tenim una orografia feréstega, amb masies on ja no hi ha pagesia”, ha dit. Això ha provocat que s’hi hagin instal·lat persones que cometen actes delictius, amb activitats que s’han pogut anar desmantellant. “Però algun dia provocaran un incendi, a banda de la gran quantitat de deixalles que generen”, ha lamentat.

El projecte es troba en una fase molt embrionària i, de fet, encara no té els inversors privats que ho han de tirar endavant. Els propietaris de la finca, Marc i Agnès Vilarrubia, que cediran els terrenys a llarg termini en règim de lloguer, han explicat que per a ells era important primer veure la resposta que tenien els diferents actors del territori. “Si no hi ha el vistiplau i l’interès de l’entorn i l’acompanyament de les institucions, no té sentit començar a buscar inversors”, ha dit Marc Vilarrubia. Els germans han constatat “la bona acollida” després de contactar amb diferents organismes, cosa que els ha “reforçat” la seva idea de reserva de la natura. Sobretot també perquè s’ha vist que es podrien crear sinergies.

Cabárceno o Sigéan no són un referent

La idea general del projecte és que la gran majoria dels animals que hi hagi a la reserva siguin autòctons. Així, el públic hi podrà veure cabirols, senglars, toixons, llops o ossos, entre d’altres. Els propietaris pensen que també hi podrien tenir cabuda animals en perill d’extinció, o que la Generalitat té en custòdia, i que es poguessin cuidar i mantenir en un espai diferent.

Si bé s’ha parlat de projectes semblants com podrien ser els parcs de Cabárceno (Astúries) o Sigéan (França), tant els propietaris com l’alcalde de Sant Sadurní han dit que no creuen que s’hagin d’emmirallar en aquest tipus d’iniciatives. “En alguns aspectes ho podem veure, però aquí es vol mantenir molt més la fauna autòctona del país, i posar molt d’èmfasi a vigilar el territori”, ha dit el batlle. “Nosaltres apostem més per temes que tenen a veure amb la preservació de la natura, la biodiversitat, la gestió forestal i l’educació”, han destacat els germans Vilarrubia. Amb tot, la voluntat dels propietaris és que els inversors que liderin el projecte tinguin experiència en el sector.

Sobre la mobilitat a la zona, el batlle explica que no caldria que els vehicles arribessin al poble -molt disseminat-, ja que la idea seria poder crear un aparcament per uns 200 o 300 cotxes a la sortida de l’Eix Transversal. Després, amb vehicles o autobusos elèctrics es podria moure els visitants pels diferents racons de la reserva. L’objectiu dels propietaris seria no tenir una reserva “massificada”.

Projecte educatiu

Una de les branques que podria tenir el projecte és l’escola de natura que s’habilitaria a la finca Masferrer, una de les masies que hi ha en els terrenys, “i que està bastant ben adaptada”. La formació que s’hi faria seria sobretot per a infants i joves, perquè puguin conèixer com es comporten els animals, com viuen o què mengen, però també conèixer aspectes de la vida a pagès i el llegat de la família. També s’hi podrien formar universitaris. De fet, els propietaris defensen que el projecte podria “casar molt bé” amb la futura facultat de Veterinària que es vol engegar a la UVic-UCC.

Les previsions, segons l’alcalde Enric Riera, són que quan la reserva estigui en marxa, hi podrien treballar de manera estable entre 80 i 100 persones. Al poble hi ha una vuitantena de veïns empadronats.  

El Govern vol “acompanyar” el projecte

Un dels aspectes que es valora positivament tant des del consistori, com des dels propietaris, però que també veuen bé els naturalistes és la implicació, des del primer moment, de la Generalitat. Fa unes setmanes la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va voler conèixer el projecte de primera mà i va assenyalar que podria arribar a ser “un interessant laboratori de la preservació de la biodiversitat”. La conselleria va expressar el seu compromís per fer-ne un acompanyament des del seu Departament.

“Volem que sigui un projecte molt ben fet”, ha dit Enric Riera. “Aquí no pot venir un inversor i dir farem això o allò altre sense que al darrere hi hagi uns coneixements i una coherència”, ha afegit. La voluntat també és que el projecte “no s’allargui en el temps” i que la burocràcia no s’acabi convertit en un llast.

En el cas de la finca de Sant Sadurní, per als propietaris també hi pesa un factor emocional, ja que els terrenys són propietat de la família des del segle XVI. “És un projecte de futur i, per nosaltres, fer promoció de la zona i veure-la evolucionar dins el sector natural seria el millor que podríem esperar per la finca d’aquí a dues generacions”, ha dit Marc Vilarrubia.

Naturalistes i animalistes volen més informació

La Xarxa per la Conservació de la Natura ha elaborat un informe tècnic on s’ha analitzat la finca de mil hectàrees on es projecta la reserva per poder detallar quins espais d’interès té i quins tipus d’hàbitats integra. La directora, Sandra Carrera, ha explicat que s’ha detectat una alta diversitat d’hàbitats naturals interessants, “fins i tot a escala europea”, i alguns boscos o ecosistemes aquàtics d'”alt valor natural”. “És un espai força interessant”, ha resolt.

A partir d’aquí, van formular unes recomanacions “perquè realment sigui un projecte ambiciós a nivell de sostenibilitat i amb un model de governança participada dels diferents actors del territori i les entitats”. En aquesta línia, la Xarxa va posar èmfasi en “evitar” que sigui un projecte turístic “de massificació”, que impliqui crear noves infraestructures, i que s’asseguri que sigui “compatible” amb la conservació de la natura. També els han recomanat el fet de no portar espècies exòtiques, perquè necessiten un tipus de vegetació i condicions que “difícilment” es poden garantir a la finca.

Des del Grup de Naturalistes d’Osona, el seu president, Albert Palou, ha explicat que la informació que tenen sobre el projecte la coneixen per la premsa. En aquest sentit, ha dit que els agradaria poder-se reunir amb els impulsors perquè els expliquin directament “quin és el projecte i quins objectius té”.

“S’ha parlat de conservació de la biodiversitat, de despoblament en zones rurals, o de lluita contra incendis. Això són temes molt complexos, sense solucions màgiques que cal tractar amb rigor”, ha dit Palou. “Qualsevol projecte que prometi que ajudarà a resoldre aquestes problemàtiques s’ha de poder debatre i posar evidències sobre la taula que realment serà així”, ha afegit. “Si no, estarem parlant més d’un model turístic, que no pas d’un model de conservació del territori”, ha resolt. A més, des del seu punt de vista, la instal·lació no pot tenir fauna exòtica, “perquè estaríem parlant més d’un zoo a l’aire lliure i no d’una reserva de la natura”.


- Et Recomanem -