Categorías: ActualitatOci

Manresa mira cap a l’espai: aquesta enginyera aeroespacial serà la pregonera de la Festa Major de Manresa 2026

L’enginyera aeroespacial manresana Estel Blay Carreras serà la pregonera de la Festa Major de Manresa 2026.

El 29 d’agost, una enginyera aeroespacial pronunciarà el pregó institucional de la Festa Major de Manresa 2026. El pregó institucional de la Festa Major, tindrà lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa i començarà a les 12:30 del migdia.

No serà un esportista d’elit, ni un actor consagrat, ni un escriptor de renom. Serà Estel Blay Carreras, nascuda a la ciutat l’any 1986, doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia per la UPC i una de les científiques catalanes amb més projecció internacional en el seu camp.

L’elecció no és casual. És una declaració d’intencions sobre quina mena de referents vol celebrar Manresa en el seu moment més simbòlic. Blay desenvolupa la seva activitat professional com a program manager a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, en col·laboració amb l’ESA Phi-LabNET Spain.

També exerceix com a gerent sènior de desenvolupament de negoci a GlobalTrust. El seu currículum inclou formació en dret, enginyeria aeronàutica, mecànica i aeroespacial.

Però el que l’ha situat en el radar públic és la seva participació en missions anàlogues marcianes. Es tracta de simulacions científiques que reprodueixen les condicions de vida i de treball d’una futura missió a Mart.

D’Utah a l’Àrtic: la trajectòria d’una comandant

El febrer de 2025, Blay va formar part de la missió Hypatia II, una expedició científica desenvolupada a la Mars Desert Research Station, al desert d’Utah.

La tripulació, integrada exclusivament per dones, va dur a terme diversos projectes de recerca. Entre els estudis desenvolupats, va destacar-ne un de pioner sobre el potencial de la sang menstrual com a fertilitzant per a cultius espacials.

Ara, l’estiu de 2027, Blay farà un pas més. Serà la comandant d’Hypatia III, la primera missió formada exclusivament per dones científiques que operarà a la Flashline Mars Arctic Research Station.

La base es troba a l’illa Devon, al Canadà, un dels entorns més extrems i remots del planeta.

El canvi de responsabilitat representa un salt tant professional com simbòlic. Blay liderarà una expedició científica en un context extrem i amb un equip que inclou quatre catalanes més.

El pregó com a mirall d’una ciutat

La figura del pregoner ha estat tradicionalment un termòmetre de les prioritats culturals d’un municipi.

L’elecció de Blay planteja una pregunta incòmoda: per què la ciència d’alt nivell ha trigat tant a ocupar aquest espai simbòlic?

Manresa no és un cas aïllat. Escollir una enginyera aeroespacial com a pregonera és dir, en veu alta, que la ciència forma part de l’ADN de la ciutat.

Ciència de proximitat: el repte del que és proper i llunyà

La paradoxa de Blay és que la seva feina mira cap a l’espai, però la seva vinculació amb Manresa és d’arrel.

Nascuda i formada a Catalunya, la seva trajectòria combina allò global amb allò local. Participa en projectes internacionals, però la seva identitat professional està ancorada en institucions catalanes.

Aquesta tensió entre el que és proper i el que és llunyà converteix la seva figura en un cas d’estudi. Mostra com les ciutats mitjanes poden construir orgull cívic sense caure en un localisme estret.

La ciència de proximitat no consisteix necessàriament a investigar qüestions locals. Consisteix a reconèixer el talent científic del territori, celebrar-lo i convertir-lo en un referent. És una aposta per la pedagogia cívica.

Permet mostrar als joves que és possible arribar lluny sense renunciar als orígens. També demostra que l’excel·lència científica no està renyida amb la pertinença a una comunitat concreta.

El pregó com a palanca de debat

La designació de Blay permet que la figura de la pregonera circuli i generi conversa. També dona als mitjans locals l’oportunitat de contextualitzar la seva trajectòria i apropar-la a la ciutadania.

En una època en què els pregons es consumeixen en directe i s’obliden l’endemà, donar temps al debat és una decisió editorial en si mateixa.El pregó de Blay serà, probablement, un exercici de divulgació científica.

Però també serà una oportunitat perquè Manresa es miri a si mateixa i es pregunti quina ciutat vol ser. Una ciutat que celebra la ciència no és necessàriament una ciutat amb més recursos. És, sobretot, una ciutat amb més curiositat.

I la curiositat, a diferència del pressupost, no es decreta. Es cultiva, se celebra i s’encomana.

Júlia Ponsa

Entradas recientes

Círculo debuta a Barcelona com a nova marca de By Salomon Hospitality

- S’estrena amb l’obertura de Círculo Condal a Les Rambles de Barcelona i preveu obrir…

10 hores hace

Docenteo reclama una visió a llarg termini per convertir la IA en capacitat interna

Docenteo va advertir aquest divendres que experimentar amb intel·ligència artificial resulta més senzill que convertir…

11 hores hace

Empreses i administracions busquen accelerar el desplegament de la IA a Europa

La indústria tecnològica europea va reclamar aquest divendres una major col·laboració entre empreses, administracions, inversors…

12 hores hace

Les diputacions de Catalunya i la Generalitat acorden una gestió forestal conjunta i sostenible

Acord de col·laboració per la gestió sostenible dels boscos El president de la Diputació de…

12 hores hace

El Museu de Manresa Avança en la Conservació del Patrimoni Amb Noves Sales de Reserva

Avançament en la conservació del patrimoniL’Ajuntament de Manresa ha finalitzat la instal·lació del nou mobiliari…

13 hores hace

Premios Juventud obre una nova etapa internacional per a Starlite Marbella

Premios Juventud situa Marbella en l'eix que connecta Europa amb les grans audiències dels Estats…

14 hores hace

Esta web usa cookies.