Categorías: ActualitatOci

Manresa mira cap a l’espai: aquesta enginyera aeroespacial serà la pregonera de la Festa Major de Manresa 2026

L’enginyera aeroespacial manresana Estel Blay Carreras serà la pregonera de la Festa Major de Manresa 2026.

El 29 d’agost, una enginyera aeroespacial pronunciarà el pregó institucional de la Festa Major de Manresa 2026. El pregó institucional de la Festa Major, tindrà lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa i començarà a les 12:30 del migdia.

No serà un esportista d’elit, ni un actor consagrat, ni un escriptor de renom. Serà Estel Blay Carreras, nascuda a la ciutat l’any 1986, doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia per la UPC i una de les científiques catalanes amb més projecció internacional en el seu camp.

L’elecció no és casual. És una declaració d’intencions sobre quina mena de referents vol celebrar Manresa en el seu moment més simbòlic. Blay desenvolupa la seva activitat professional com a program manager a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, en col·laboració amb l’ESA Phi-LabNET Spain.

També exerceix com a gerent sènior de desenvolupament de negoci a GlobalTrust. El seu currículum inclou formació en dret, enginyeria aeronàutica, mecànica i aeroespacial.

Però el que l’ha situat en el radar públic és la seva participació en missions anàlogues marcianes. Es tracta de simulacions científiques que reprodueixen les condicions de vida i de treball d’una futura missió a Mart.

D’Utah a l’Àrtic: la trajectòria d’una comandant

El febrer de 2025, Blay va formar part de la missió Hypatia II, una expedició científica desenvolupada a la Mars Desert Research Station, al desert d’Utah.

La tripulació, integrada exclusivament per dones, va dur a terme diversos projectes de recerca. Entre els estudis desenvolupats, va destacar-ne un de pioner sobre el potencial de la sang menstrual com a fertilitzant per a cultius espacials.

Ara, l’estiu de 2027, Blay farà un pas més. Serà la comandant d’Hypatia III, la primera missió formada exclusivament per dones científiques que operarà a la Flashline Mars Arctic Research Station.

La base es troba a l’illa Devon, al Canadà, un dels entorns més extrems i remots del planeta.

El canvi de responsabilitat representa un salt tant professional com simbòlic. Blay liderarà una expedició científica en un context extrem i amb un equip que inclou quatre catalanes més.

El pregó com a mirall d’una ciutat

La figura del pregoner ha estat tradicionalment un termòmetre de les prioritats culturals d’un municipi.

L’elecció de Blay planteja una pregunta incòmoda: per què la ciència d’alt nivell ha trigat tant a ocupar aquest espai simbòlic?

Manresa no és un cas aïllat. Escollir una enginyera aeroespacial com a pregonera és dir, en veu alta, que la ciència forma part de l’ADN de la ciutat.

Ciència de proximitat: el repte del que és proper i llunyà

La paradoxa de Blay és que la seva feina mira cap a l’espai, però la seva vinculació amb Manresa és d’arrel.

Nascuda i formada a Catalunya, la seva trajectòria combina allò global amb allò local. Participa en projectes internacionals, però la seva identitat professional està ancorada en institucions catalanes.

Aquesta tensió entre el que és proper i el que és llunyà converteix la seva figura en un cas d’estudi. Mostra com les ciutats mitjanes poden construir orgull cívic sense caure en un localisme estret.

La ciència de proximitat no consisteix necessàriament a investigar qüestions locals. Consisteix a reconèixer el talent científic del territori, celebrar-lo i convertir-lo en un referent. És una aposta per la pedagogia cívica.

Permet mostrar als joves que és possible arribar lluny sense renunciar als orígens. També demostra que l’excel·lència científica no està renyida amb la pertinença a una comunitat concreta.

El pregó com a palanca de debat

La designació de Blay permet que la figura de la pregonera circuli i generi conversa. També dona als mitjans locals l’oportunitat de contextualitzar la seva trajectòria i apropar-la a la ciutadania.

En una època en què els pregons es consumeixen en directe i s’obliden l’endemà, donar temps al debat és una decisió editorial en si mateixa.El pregó de Blay serà, probablement, un exercici de divulgació científica.

Però també serà una oportunitat perquè Manresa es miri a si mateixa i es pregunti quina ciutat vol ser. Una ciutat que celebra la ciència no és necessàriament una ciutat amb més recursos. És, sobretot, una ciutat amb més curiositat.

I la curiositat, a diferència del pressupost, no es decreta. Es cultiva, se celebra i s’encomana.

Júlia Ponsa

Entradas recientes

Lliurament de claus de la primera promoció d’habitatge social a Malgrat de Mar

Lliurament de claus de la primera promoció d'habitatge social a Malgrat de MarMalgrat de Mar

52 minuts hace

Convocatoria del Ple Ordinari de l’Ajuntament de Manresa el 16 de juliol de 2026

Convocatòria del Ple Ordinari El marco legal per a la convocatòria d'un nou Ple Ordinari…

3 hores hace

Predicció meteorològica: Manresa, 14 de Juliol de 2026

Predicció del Temps a Manresa per al 14 de Juliol de 2026 Avui a Manresa…

7 hores hace

L’Hospital Universitari Dexeus amplia els serveis de Pediatria per a pacients d’alta complexitat

L'Hospital Universitari Dexeus ha ampliat la seva àrea de Pediatria amb un equip de professionals…

20 hores hace

Alerta química a Castellgalí: un incendi crema la teulada d’Industrial Química Lasem

El foc ha obligat a evacuar tots els treballadors de la planta, tot i que…

21 hores hace

La Festa del Tomàquet del Bages celebra el seu desè aniversari amb vins locals

La Festa del Tomàquet del Bages arriba al seu desè aniversariEls vins de la DO…

23 hores hace

Esta web usa cookies.