L’Instituto Coordenadas avisa de l’impacte de la suspensió de concessions a Xile sobre 8.000 milions i 95.000 llocs de treball

L’Instituto Coordenadas para la Gobernanza y la Economía Aplicada va advertir aquest dimecres que la suspensió d’adjudicacions de concessions decidida pel Govern de Xile compromet una cartera superior a 8.000 milions de dòlars ja adjudicada i al voltant de 95.000 llocs de treball, a més de trencar la seguretat jurídica del que ha estat durant tres dècades l’únic model concessional reeixit d’Amèrica Llatina.

Així ho sosté en el seu informe especial ‘Xile trenca la seguretat del model concessional més reeixit d’Amèrica Llatina’, que analitza el sistema de col·laboració publicoprivada xilè i les conseqüències del precedent obert el passat mes d’agost.

El document recorda que el Ministeri d’Obres Públiques del Govern xilè de José Antonio Kast va comunicar la suspensió de l’adjudicació provisional dels corredors de transport públic de les Rutes 150 i 160 i de l’Autopista Concepción-Talcahuano, a la Regió del Biobío, projectes que superen els 400 milions de dòlars i que ja comptaven amb l’aprovació dels organismes tècnics.

El ministre d’Hisenda, Jorge Quiroz, va argumentar que els compromisos no podien absorbir-se sota les actuals restriccions pressupostàries. Segons l’Institut, el problema no rau en els 400 milions suspesos, sinó en el precedent que trenca un estàndard mantingut durant més de 30 anys: existeix un estoc de més de vint iniciatives per sobre dels 10.000 milions de dòlars ja adjudicades que no han iniciat obres, i una cartera per licitar per a 2026-2027 de 22 processos per 8.016 milions.

L’informe subratlla que des de l’adjudicació del Túnel El Melón el 1993 s’han licitat a Xile 108 contractes, dels quals 74 continuen vigents, amb una inversió compromesa superior a 27.000 milions de dòlars i multinacionals de catorze països operant al país. La indústria ha incrementat el patrimoni públic en 23.418 milions de dòlars.

“La seva singularitat no és tècnica sinó institucional”, assenyala el document, que destaca que el model ha estat administrat per vuit governs de signe polític diferent sense que cap n’alterés l’essència original. Aquesta continuïtat explica, segons el seu parer, que el Fòrum Econòmic Mundial situï Xile en primer lloc d’Amèrica Llatina en infraestructura viària, que el Banc Mundial el qualifiqui com el millor de la regió en el seu Índex d’Acompliment Logístic i que sigui l’únic país llatinoamericà amb qualificació de risc “A” i perspectiva estable.

“SENYAL GRAVÍSSIM”

El treball recull l’advertiment del president del Consell de Polítiques d’Infraestructura i exministre d’Obres Públiques, Carlos Cruz, per a qui la decisió “és un senyal gravíssim, perquè incorpora un factor discrecional que fins ara no s’havia experimentat en el sector de les concessions”, amb possibles efectes financers adversos, però especialment polítics a llarg termini de vertebració de l’Estat.

L’Institut sosté que l’instrument triat no resol el problema que invoca. “La concessió existeix per mobilitzar capital privat i alliberar pressupost públic. Substituir-la per obra finançada directament per l’Estat no redueix la pressió sobre l’erari, l’augmenta”, afirma el document, que reconeix, no obstant això, com a real i legítima la restricció fiscal que travessa el país.

Hi afegeix una segona contradicció documentada: el mateix Executiu va anunciar un pla nacional d’infraestructura per generar més de 246.000 llocs de treball i, en particular, 1.200 milions de dòlars per a la Regió del Biobío destinats a crear 22.000 llocs de treball, la mateixa regió afectada per la suspensió.

Aplicant les ràtios oficials del mateix Ministeri —3.700 milions d’inversió equivalents a uns 44.000 llocs de treball anuals— i el multiplicador d’1,5 estimat per la Cámara Chilena de la Construcción, l’Institut xifra l’impacte de la cartera paralitzada en uns 95.000 llocs de treball en suspens i al voltant de 12.000 milions de dòlars d’activitat econòmica no generada.

El vicepresident executiu de l’Institut, Jesús Sánchez Lámbas, va afirmar que “Xile no competeix a Amèrica Llatina per la seva geografia ni pels seus recursos: venç per previsibilitat i seguretat jurídica”, i que la qualificació “A” del país “no la donen les carreteres, la dona el compliment dels compromisos polítics i administratius”.

“Un contracte adjudicat que se suspèn no costa quatre-cents milions: costa trenta anys de reputació construïda per vuit governs de tots els signes. I aquesta és l’única infraestructura que, una vegada destruïda, no es pot tornar a licitar”, va sostenir.

Sánchez Lámbas va reclamar restablir les adjudicacions resoltes, publicar el calendari de la cartera compromesa i blindar per norma el principi que allò adjudicat s’executa, en un termini màxim de dotze mesos. “Xile té al davant una bretxa d’infraestructura de dos-cents cinquanta mil milions de dòlars que no podrà tancar sense capital privat. I el capital privat no negocia rendibilitat: negocia certesa”, va concloure.