Les dones grans mostren més predisposició a demanar ajuda psicològica

L’estudi Busquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, revela que les dones experimenten nivells més baixos de solitud social, mostren una obertura psicològica més gran i presenten una major predisposició a demanar ajuda en matèria de salut mental.

La salut mental s’ha convertit en un dels principals reptes sanitaris i socials del nostre temps. Tanmateix, malgrat els avenços assolits els darrers anys —especialment pel que fa a la sensibilització—, l’estigma, determinades creences generacionals i el desconeixement dels recursos disponibles continuen sent obstacles significatius per accedir a l’atenció psicològica. Aquestes barreres adquireixen una rellevància especial entre les persones de 60 a 75 anys, una etapa vital marcada per canvis significatius en la salut, els hàbits de vida i les relacions socials.

Precisament, l’estudi Busquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, analitza com les persones grans perceben l’atenció psicològica i hi accedeixen. Entre les conclusions principals destaca que el 44,8 % de les persones grans considera que l’accés als recursos de salut mental és difícil o molt difícil.

Per arribar a aquesta conclusió principal, els investigadors Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i Francisco Sánchez-Sáez, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat de la Universitat Politècnica de València, van analitzar la percepció de 1.411 persones, una mostra representativa de la població espanyola, sobre l’accés a diferents recursos de salut mental, com ara l’atenció psicològica i psiquiàtrica, les línies telefòniques d’ajuda i les associacions de suport.

L’estudi constata que homes i dones perceben de manera similar les dificultats per accedir als recursos de salut mental. Tanmateix, quan s’analitzen les dades per grups d’edat, s’observen diferències significatives: el 52 % de les persones d’entre 60 i 64 anys considera difícil accedir als recursos de salut mental, davant del 42 % de les que tenen entre 65 i 69 anys i del 38,7 % del grup de 70 a 75 anys. De mitjana, el 44,8 % dels participants creu que l’accés és difícil o molt difícil, tal com es pot veure en el gràfic següent.

«Aquests resultats mostren que una part important de les persones grans percep dificultats per accedir als recursos de salut mental. És especialment rellevant que aquesta percepció sigui més elevada entre les persones de 60 a 64 anys i disminueixi progressivament en els grups de més edat. Una possible explicació seria que les persones més joves dins d’aquest grup tenen una expectativa d’accés més gran a aquests recursos o són més conscients de les barreres existents, mentre que les generacions de més edat poden tenir una percepció diferent de les seves necessitats d’atenció o estar menys familiaritzades amb aquest tipus de recursos», ha destacat la investigadora de la Universitat de València Miriam Marco. I afegeix: «En qualsevol cas, es tracta d’una diferència que mereix ser estudiada amb més profunditat per comprendre quins factors poden haver-hi darrere d’aquesta percepció».

Línia 024, el recurs menys conegut

L’estudi posa de manifest el desconeixement que tenen les persones d’entre 60 i 75 anys sobre els recursos disponibles en matèria de salut mental. Així, el 76,1 % dels enquestats afirma que no coneix cap número de telèfon d’ajuda. Entre els que sí que en poden reconèixer algun, el més esmentat és el 112 (el 8,7 % del total dels participants), seguit dels números de telèfon d’hospitals o centres de salut (el 5,2 %) i del 061 (el 2,3 %).

És especialment cridaner l’«escàs coneixement» de la línia nacional d’atenció a la conducta suïcida (el 024), tal com destaca la investigadora. Només el 0,4 % dels 1.411 participants en l’estudi van identificar aquest número de manera espontània.

«Aquest resultat posa de manifest la necessitat de millorar la difusió dels recursos entre la població gran i d’acostar aquesta informació als espais i canals que utilitzen habitualment. Per exemple, saber que el 024 existeix i saber com accedir-hi és un primer pas perquè es pugui utilitzar quan una persona el necessiti», destaca.

Les dones, més predisposades

L’estudi impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” constata que les dones presenten, en conjunt, una predisposició més gran a buscar ajuda i una preocupació menor per l’estigma associat al fet d’acudir als serveis de salut mental. En canvi, són elles les que perceben una pitjor qualitat de vida i una pitjor qualitat de salut en comparació amb els homes.

Així mateix, els resultats suggereixen que ser dona, tenir un nivell educatiu més alt, percebre menys solitud social i tenir experiència en la recepció de tractament psicològic són factors associats a actituds més favorables davant la cerca d’ajuda en matèria de salut mental, tal com es pot veure en el gràfic següent.

La recerca també revela que la pandèmia va tenir un impacte moderat en el benestar emocional, especialment entre les dones. Tanmateix, la percepció del deteriorament és molt més gran quan es valora la salut mental de persones de la mateixa edat: el 42,2 % dels homes i el 59,4 % de les dones consideren que la salut mental d’aquest col·lectiu va empitjorar arran de la pandèmia.

«Els resultats plantegen que, si bé una proporció rellevant dels participants reconeix canvis en el seu propi benestar, la percepció de l’impacte de la pandèmia és encara més intensa quan valoren la situació del seu grup d’edat. Aquesta diferència posa de manifest una consciència més gran del deteriorament de la salut mental col·lectiva que a escala individual», puntualitza la investigadora. El gràfic següent constata aquest resultat.

com a barreres rellevants que poden dificultar la cerca d’ajuda en salut mental entre les persones de 60 a 75 anys», sosté Marco. I conclou: «Reforçar l’educació i millorar la comunicació sobre els recursos disponibles és essencial per promoure un accés equitatiu i fomentar conductes de cerca d’ajuda».