La justícia considera legal el sistema d’implantació social de LALIGA

El Tribunal d’Instància de Madrid desestima la demanda del Real Madrid contra el criteri d’implantació social aprovat per LALIGA

– La sentència conclou que l’acord s’ajusta a l’ordenament jurídic, va ser adoptat per l’òrgan competent i amb la majoria legalment exigida

La Secció Civil del Tribunal d’Instància de Madrid, Plaça núm. 26, ha dictat la Sentència 206/2026, de 23 de juliol, per la qual desestima íntegrament la demanda interposada pel Real Madrid Club de Fútbol contra LALIGA.

Segons va informar LALIGA, el procediment tenia per objecte la sol·licitud de nul·litat de l’acord adoptat per la Junta de Primera Divisió de LALIGA el 4 d’agost de 2023, relatiu als criteris de repartiment dels ingressos audiovisuals corresponents al concepte d’implantació social. La resolució judicial acull la posició defensada per LALIGA i conclou que l’acord no és contrari a l’ordenament jurídic, ja que va ser aprovat dins de l’habilitació expressament reconeguda en l’article 5.4 del Reial decret llei 5/2015.

L’acord havia estat aprovat prèviament per l’Òrgan de Control de la gestió dels drets audiovisuals i posteriorment per la Junta de Primera Divisió, amb la majoria qualificada de dos terços exigida legalment. El sistema aprovat manté el criteri d’audiències en una part de la partida d’implantació social i vincula l’altra part al grau de col·laboració voluntària de cada club en les accions destinades a millorar el producte audiovisual, ponderant així mateix els índexs d’audiència.

El Tribunal considera que el Reial decret llei 5/2015 atribueix als òrgans de govern de cada categoria la competència per aprovar aquests criteris de distribució, amb els únics límits quantitatius establerts en la mateixa norma. La resolució assenyala també que el legislador no va definir de manera restrictiva el concepte de “generació de recursos per la comercialització de les retransmissions televisives” ni va establir que aquest criteri s’hagués de limitar exclusivament a les audiències.

Així mateix, la sentència reconeix que el sistema aprovat per LALIGA té naturalesa d’incentiu i es basa en accions de participació voluntària. Per això, conclou que no priva els clubs de la titularitat ni de la possibilitat d’explotar individualment aquells drets audiovisuals que no formen part de l’àmbit de cessió obligatòria.

El Tribunal descarta igualment l’existència d’abús de dret, tenint en compte que l’acord va ser adoptat pels òrgans competents, amb les majories exigides i amb una justificació suficient sobre la seva finalitat i el seu funcionament. Finalment, la sentència destaca que el Real Madrid no va aportar cap prova tècnica que acredités el perjudici patrimonial concret al·legat en la seva demanda.

Amb anterioritat a aquest procediment civil, el Real Madrid va presentar una querella contra LALIGA i el seu president per presumptes delictes d’administració deslleial agreujada, apropiació indeguda agreujada, imposició d’acords abusius i corrupció privada. La querella no va ser admesa a tràmit pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 mitjançant Interlocutòria de 13 de setembre de 2023. Aquesta decisió va ser confirmada posteriorment per la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que va descartar qualsevol encaix penal de l’acord.

Després de la inadmissió de la via penal, el club va promoure la impugnació civil que ara ha estat íntegrament desestimada. La sentència ha estat dictada en primera instància i no és ferma. Contra aquesta es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini de vint dies hàbils des de la seva notificació.