Empreses i administracions públiques reclamen reforçar la protecció europea de les dades crítiques

Empreses i administracions demanen normes europees per protegir les dades crítiques davant l’avenç de la IA

Empreses i administracions públiques reclamen que les dades considerades estratègiques o crítiques es gestionin sota estàndards comuns i jurisdicció europea, en un context marcat per l’avenç de la intel·ligència artificial, l’expansió del cloud i la necessitat de reforçar l’autonomia tecnològica del continent.

La Comissió Europea ha situat aquest debat en la futura Data Union Strategy, el full de ruta amb què Brussel·les vol completar el mercat únic europeu de les dades, augmentar la disponibilitat d’informació de qualitat per al desenvolupament de la IA, simplificar les normes aplicables a empreses i administracions i salvaguardar la sobirania europea en els fluxos internacionals de dades.

Entre les principals mesures, l’estratègia preveu ampliar els espais comuns europeus de dades i crear laboratoris de dades que connectin aquests espais amb els ecosistemes d’IA, de manera que empreses, pimes, investigadors i administracions puguin accedir a informació de qualitat en condicions segures i interoperables.

La governança de les dades també es vincula al desenvolupament d’infraestructures digitals pròpies. La Comissió Europea adverteix que una dependència excessiva de proveïdors de cloud no europeus representa un risc per a l’autonomia i la resiliència digital del continent, i planteja el Cloud and AI Development Act per reforçar la sobirania i la competitivitat europees en cloud i intel·ligència artificial.

Aquest enfocament no es limita a on s’emmagatzemen les dades, sinó també a qui les processa, qui les protegeix i sota quina jurisdicció es governen. La Comissió ha desenvolupat un Cloud Sovereignty Framework per traduir la sobirania del cloud en criteris mesurables de contractació pública, incloent-hi aspectes legals, operatius, de seguretat, transparència de la cadena de subministrament i compliment de les normes europees.

La iniciativa Gaia-X, impulsada per crear una infraestructura europea federada i segura de dades i cloud, també defensa una infraestructura digital federada, segura i interoperable que garanteixi el control sobirà sobre les dades, el compliment de la regulació europea i l’intercanvi segur entre empreses, administracions i sectors estratègics.

Telefónica ha defensat una aproximació similar en destacar que la sobirania digital no consisteix només a tenir les dades físicament a Europa, sinó a garantir que les dades crítiques, les xarxes, les plataformes i els serveis estiguin governats sota estàndards, regulació, jurisdicció i capacitats europees.

En aquesta línia, el president de Telefónica Espanya, Borja Ochoa, va afirmar que «les xarxes són crítiques per al país i la base de la seva sobirania digital», i va defensar que la companyia ofereix serveis digitals sobirans que combinen xarxes, ciberseguretat, IA, cloud i edge computing. També va subratllar que la sobirania de les dades passa per saber «on són les dades, qui les processa, qui les protegeix i qui té l’última paraula».

L’enfocament europeu també es materialitza en projectes com EURO-3C, presentat per la Comissió Europea i un consorci liderat per Telefónica, que integra capacitats telco, edge, cloud i IA sota un model federat, obert i segur. La Comissió va destacar que aquesta infraestructura busca demostrar la capacitat europea per prestar serveis digitals avançats sobre infraestructura pròpia i reduir les dependències de proveïdors de tercers països.