El Govern acorda un nou model de tarifes per equiparar els sous dels treballadors del sector social en 4 anys

ACN Vic – El Govern ha acordat un nou model de tarifes per equiparar en 4 anys els sous dels treballadors del sector social, que aplega més de 120.000 professionals a Catalunya. Així ho ha anunciat el president, Salvador Illa, durant una visita a Vic. Es començarà a implementar enguany i vincularà el finançament públic a les entitats segons l’esforç salarial que facin per pagar sous més alts als seus treballadors. Es busca equiparar en quatre anys els sous dels treballadors d’empreses concertades de la xarxa pública amb els sous del sector públic. Actualment, la bretxa salarial entre l’àmbit social i la mitjana del sector públic és del 37%. “Hi havia una diferència que feia insostenible la situació”, ha dit Illa.
“Marcarem el camí de l’equiparació salarial”, ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha remarcat que es farà de forma progressiva. Per aconseguir acabar amb la bretxa que actualment hi ha, el Govern destinarà 150 milions d’euros anuals addicionals cada any des d’aquest 2026 fins a arribar a una inversió de 600 milions d’euros anuals el 2030, quan preveu que s’assoleixi aquesta equiparació reivindicada pel sector. Aquesta xifra global és el que s’estima que costarà l’equiparació salarial amb el sector públic, segons un treball independent encarregat pel Govern i que ha revisat més de 60 serveis de la Cartera de Serveis Socials.    

L’inici del procés d’equiparació salarial i millora de les condicions laborals dels treballadors s’emmarca en un acord que signaran aquesta tarda al Palau de la Generalitat el Govern amb els sindicats CCOO i UGT, els majoritaris en el sector, i totes les patronals de l’àmbit social. L’acord, fruit de més d’un any de negociacions, defineix el nou sistema de finançament per garantir que els increments de recursos públics es traslladin de forma efectiva als salaris.

Actualment, el salari mitjà anual dels treballadors de l’àmbit social se situa en 18.402 euros anuals i gairebé la meitat dels professionals -un 46%- cobren 19.600 euros o menys. Si bé la bretxa salarial mitjana amb el sector públic és del 37%, aquesta varia en funció del sector. L’àmbit on la bretxa és més àmplia és en el sector de la gent gran (42%), seguit de la infància (36%), les addiccions (26%) i la discapacitat (24%). De fet, una part molt important dels treballadors que cobren menys treballen en l’àmbit de la gent gran, per exemple, en residències. Aquest àmbit concentra, segons Drets Socials, el 67% del cost de l’equiparació salarial.

Canvi de model i impacte en salaris

Fins ara els increments en les tarifes socials per finançar la xarxa pública de serveis socials eren lineals i no necessàriament s’han traduït en un augment dels sous. El nou sistema de finançament, però, estarà vinculat als salaris reals.

L’assignació de cada entitat dependrà del salari mitjà anual dels seus treballadors i de l’increment salarial que es compromet a aplicar aquell any, així que les entitats hauran d’acreditar aquestes. Concretament, cada entitat haurà de presentar un indicador que té en compte el salari mitjà de la plantilla i el compromís d’increment salarial. Llavors, el Departament de Drets Socials validarà la informació i assignarà l’increment corresponent i l’aplicarà retroactivament des de l’1 de gener de l’any en curs. 

En funció del que presenti cada entitat, la Generalitat podrà aplicar tres trams d’increment: l’IPC, un 6,38% o un 8,14%. Si els compromisos de l’entitat situen els salaris per sota del que es considera ‘llindar mínim’ salarial, l’entitat rebrà només un increment de l’IPC en la tarifa mentre que si l’indicador salarial lliurat per l’entitat situa aquests salaris per sobre del ‘llindar superior’, s’aplicarà l’increment màxim (8,14%). Si se situa en un terme mitjà s’aplicaria el tram mitjà, un 6,38%.

D’acord amb les previsions de Drets Socials, s’espera que el 2026 s’aconseguirà reduir del 36% al 15% les entitats que paguen un salari mitjà inferior a 19.000 euros i s’augmentarà del 4% al 20-25% les que superen els llindars superiors. 

El llindar mínim és en tots els casos un salari de 19.600 euros mentre que el llindar superior varia en funció de l’àmbit. Drets Socials fixa el superior en 21.000 euros per al sector Gent Gran, 24.400 euros per a Discapacitats, 28.700 per a Infància i 29.500 per a Salut Mental i Drogodependències. Amb el procés d’equiparació, els llindars augmentaran anualment fins a equiparar-se amb el salari mitjà del sector públic. Per exemple, en el cas de la Gent Gran, el llindar superior el 2029 hauria de situar-se en 24.500 euros.

En qualsevol cas, la Generalitat assegura que es revisarà que les entitats realment hagin destinat l’increment de les tarifes a la massa salarial i una Comissió de Seguiment avaluarà els resultats del nou model i si realment suposa un incentiu cap a les empreses i s’avança cap a l’equiparació.

Reconeixement al CAP Vic-Sud per la prova pilot de dependència

El president Illa ha fet aquest anunci durant la visita al CAP Vic-Sud on s’ha implantat amb èxit una prova pilot del nou model integrat de dependència, que ara s’estendrà a diferents punts del territori. El cap de l’executiu ha reconegut la feina i l’esforç de tots els treballadors públics, incloent-hi també l’Ajuntament de Vic. “Ha funcionat tan bé que ho estendrem als altres 26 Centre de Salut Integral de Referència (CSIR) a partir de l’estiu i fins al març vinent, i això afectarà un milió de persones”, ha dit.

El Govern el va anunciar fa uns dies amb el nom Pla Cura amb un paquet de mesures per aconseguir, entre altres objectius, reduir els temps d’espera, passant dels 397 dies actuals a seixanta. Segons el president Illa, es busca passar d’un model amb una mirada administrativa a una mirada assistencial”.