Càncer de tiroide: conèixer l’agressivitat del tumor ajuda a decidir quan cal operar

Els avenços en ecografia, punció amb agulla fina, anatomia patològica, genètica i biologia molecular permeten diferenciar millor el comportament de cada tumor i adaptar el tractament a les característiques de cada pacient.

Madrid, 5 d’octubre de 2026.- Parlar de càncer de tiroide com si es tractés d’una única malaltia és una simplificació que cada vegada es correspon menys amb la realitat. Sota una mateixa denominació s’agrupen tumors amb característiques biològiques, graus d’agressivitat, pronòstics i necessitats de tractament diferents.

Aquesta distinció resulta especialment important perquè condiciona una de les principals decisions després del diagnòstic: com tractar el pacient i quin paper ha d’exercir la cirurgia en cada cas.

“Fa uns anys tendíem a considerar el càncer de tiroide d’una manera molt més uniforme. Avui sabem que ens trobem davant d’un conjunt de tumors amb comportaments diferents i que, per tant, no tots s’han de tractar de la mateixa manera”, explica el Dr. César Canales Bedoya, cap del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Ruber Internacional, del Grup Quirónsalud.

Els avenços produïts en camps com la biologia molecular, la genètica, l’anatomia patològica, la punció aspiració amb agulla fina (PAAF), l’ecografia d’alta resolució i altres tècniques d’imatge han permès caracteritzar amb molta més precisió les lesions tiroïdals.

El resultat és un canvi important en la manera d’abordar la malaltia: ja no es tracta únicament de saber si existeix o no un tumor, sinó de conèixer quin tipus de tumor és i anticipar, en la mesura del possible, com es pot comportar.

“El coneixement biològic del tumor és avui tan important com la mateixa cirurgia. Com més informació tinguem abans de prendre una decisió, millor podrem adaptar el tractament a cada pacient”, destaca el Dr. Canales.

No tots els càncers de tiroide tenen la mateixa agressivitat

Dins dels tumors originats a la glàndula tiroide existeixen diferències importants.

Els carcinomes diferenciats són els més freqüents i presenten generalment un millor pronòstic. Davant d’ells existeixen tumors amb més agressivitat, com determinats carcinomes pobrament diferenciats, i d’altres molt menys freqüents però especialment agressius, com el carcinoma anaplàstic.

A aquests s’hi suma el càncer medul·lar de tiroide, l’origen biològic del qual és diferent i que, per aquest motiu, requereix un plantejament diagnòstic i terapèutic específic.

Fins i tot una lesió localitzada a la tiroide no té necessàriament el seu origen en aquesta glàndula. També s’han de contemplar, entre altres possibilitats, metàstasis procedents de tumors d’altres òrgans o limfomes que afectin la tiroide.

“Conèixer exactament quin tipus de tumor estem tractant és fonamental. La paraula càncer pot ser la mateixa, però el comportament de la malaltia, el tractament i el pronòstic poden ser molt diferents”, assenyala l’especialista.

Detectar lesions més petites no significa necessàriament operar més

La millora de les tècniques diagnòstiques permet actualment identificar lesions tiroïdals cada vegada més petites. Però disposar de més capacitat per detectar alteracions no s’hauria de traduir automàticament en la realització de més intervencions.

Precisament, una caracterització més precisa permet avançar en la direcció contrària: seleccionar millor els pacients que realment necessiten tractament quirúrgic i evitar procediments que no els aportaran cap benefici.

“L’objectiu no és operar més perquè puguem diagnosticar més. És operar millor. Hem d’identificar quins pacients necessiten una intervenció i adaptar-ne l’extensió a les característiques concretes del tumor i del pacient”, explica el cap del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.

Aquesta individualització resulta especialment rellevant en una malaltia en què poden coexistir tumors d’evolució molt diferent.

“Si coneixem bé la naturalesa i l’agressivitat de la lesió podem evitar cirurgies innecessàries en determinats pacients i, al mateix temps, actuar amb rapidesa quan ens trobem davant d’un tumor el comportament del qual exigeix un tractament immediat”, afegeix.

La PAAF i l’ecografia ajuden a conèixer millor el nòdul

Una part important d’aquest procés comença abans d’entrar al quiròfan.

L’ecografia d’alta resolució permet estudiar les característiques de la tiroide i de les lesions que hi apareixen. Quan està indicat, la punció aspiració amb agulla fina (PAAF) permet obtenir cèl·lules del nòdul per analitzar-les i aportar informació que ajudi a establir el diagnòstic.

A això s’hi han incorporat els avenços de l’anatomia patològica, la genètica i la biologia molecular, que permeten caracteritzar progressivament millor determinats tumors.

La combinació d’aquestes eines ajuda a construir una mena de “perfil” de la lesió, imprescindible per decidir posteriorment l’estratègia terapèutica.

“La cirurgia comença molt abans del quiròfan. Una bona indicació quirúrgica depèn d’un bon diagnòstic previ. Saber exactament què estem tractant ens permet planificar millor la intervenció i oferir al pacient expectatives més precises sobre la seva malaltia”, afirma el Dr. Canales Bedoya.

El diagnòstic precoç continua sent fonamental

La possibilitat d’individualitzar el tractament no resta importància al diagnòstic precoç. Al contrari, identificar els tumors en fases primerenques continua sent un dels elements rellevants per aconseguir bons resultats.

Però el pas següent consisteix a interpretar correctament què s’ha trobat.

Un diagnòstic precís permet establir el grau d’agressivitat, determinar el tractament més adequat, organitzar el seguiment i aproximar-se amb més exactitud al pronòstic.

D’aquesta manera, l’avenç no resideix únicament a disposar de noves tècniques quirúrgiques, sinó a ser capaços de seleccionar cada vegada millor quin tractament necessita cada persona.

Del diagnòstic al tractament: una decisió multidisciplinària

Aquesta complexitat creixent explica també per què el càncer de tiroide requereix un enfocament multidisciplinari.

El Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i la seva secció de Cirurgia Endocrina de l’Hospital Ruber Internacional, dirigits pel Dr. César Canales, treballen conjuntament amb especialistes en Endocrinologia, Anatomia Patològica, Radiologia i Oncologia, a més del suport del laboratori.

“Avui seria difícil entendre el tractament del càncer de tiroide com la decisió aïllada d’un únic especialista. Necessitem integrar la informació clínica, radiològica, anatomopatològica i, quan escau, molecular per prendre la millor decisió possible per a cada pacient”, explica.

Per al Dr. Canales, el canvi de paradigma es pot resumir en una idea: passar de tractar un diagnòstic a tractar el tumor concret d’una persona concreta.

“Com millor coneixem el tumor, més exactes podem ser en el tractament. Això significa reduir intervencions innecessàries quan podem fer-ho i actuar de manera immediata quan les característiques de la malaltia ho requereixen. La personalització és un dels grans avenços que estem vivint en el càncer de tiroide”, conclou.