L’ANC encara les eleccions internes amb el desencís sobiranista i la incògnita de la continuïtat de Llach sobre la taula

ACN Barcelona – L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrarà les eleccions al seu Secretariat Nacional entre el 14 i el 18 d’abril amb la desmobilització sobiranista dels últims anys sobre la taula, així com la incògnita de si l’actual president, Lluís Llach, repetirà al capdavant de l’entitat dos anys més. Això dependrà de si surt escollit en els comicis, de si aconsegueix la majoria necessària en el futur Secretariat Nacional -escenari previsible després de la sortida del sector crític l’estiu passat- i de la mateixa voluntat de Llach, que, com expliquen fonts properes de l’actual Secretariat Nacional, rumiaria deixar la primera línia.
Les mencionades fonts asseguren que Llach voldria mantenir la representativitat de l’entitat, però des d’una posició dins el Secretariat Nacional que no impliqui el desgast de la presidència. Precisament, el seu mandat ha transcorregut en un context de retrocés del sobiranisme i, a escala interna, de divergència -els crítics van marxar l’estiu de 2025-.

El calendari del pròxim mandat de l’ANC, entre 2026 i 2028, inclourà les eleccions municipals de l’any que ve, amb els ja esperats sobreesforços que comporta una campanya i l’impacte d’un possible auge d’Aliança Catalana arreu del país. Així mateix, es commemoraran els 10 anys del referèndum independentista de l’1 d’octubre de 2017, i fins i tot es podrien convocar comicis estatals i catalans.

Llach, per la seva banda, no es vol posicionar durant el procés electoral, tal com marca el reglament intern de l’ANC, que prohibeix als candidats fer entrevistes i participar en mitjans de comunicació, sempre que no hi treballin.

Els que segur que no repetiran són l’actual vicepresidenta de l’ANC, Nohemí Zafra, i l’encarregat d’Accions al territori, Jordi Pesarrodona, perquè cap dels dos ha presentat candidatura. 

Naixement en plena divisió interna

El naixement de l’actual Secretariat Nacional de l’ANC, el 25 de maig del 2024, va ser complicat i enmig d’una forta divisió interna, en una reunió maratoniana a Vilafranca del Penedès que va acabar amb l’ajornament de l’elecció de la presidència, després de cinc rondes de votació bloquejades perquè no s’assolien els dos terços de suport requerits. A més, es va constituir pocs dies després que l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, guanyés els comicis al Parlament de Catalunya i l’independentisme hi perdés la majoria absoluta.

A primers de juny, el cantautor Lluís Llach va aconseguir els dos terços necessaris dins el Secretariat Nacional, el que es va traduir en la victòria del sector contrari a l’anomenada ‘llista cívica’, la bandera principal de l’anterior presidenta, Dolors Feliu, i de bona part del sector crític dins l’ANC.

Els crítics estripen el carnet

La tensió entre la nova direcció, encapçalada ja per Llach, i el corrent intern protagonitzat per personalitats com l’exvicepresident de l’entitat i del Parlament, Josep Costa, va arribar al seu punt àlgid el juliol de 2025, amb la modificació dels estatuts interns per eliminar la majoria qualificada per prendre certes decisions -com escollir la presidència-, evitar la participació de l’ANC a les eleccions -i, així, desactivar una possible ‘llista cívica’- i permetre la tornada d’antics membres del Secretariat Nacional.

Com a conseqüència, una vintena de secretaris van abandonar l’ANC. Acusaven el president d'”imposar uns objectius diferents dels votats pels socis” i de fer que l’entitat “no incomodés els partits i lideratges fracassats”.

Abans de la ruptura, el Sant Jordi passat es va constituir el col·lectiu ‘Dempeus x la Independència’, que recollia el guant de Feliu en voler “reactivar l’independentisme unilateral” amb una nova opció sobiranista a les eleccions; de fet, l’expresidenta va ser una de les signants del manifest impulsor.

Caiguda de les afiliacions

A banda de la mar de fons interna, la direcció de Llach ha hagut de surfejar la caiguda de les afiliacions a l’ANC. Com radiografien les fonts consultades, el nombre de socis va “tocar fons” el juny passat, si bé des de l’entitat contextualitzen aquest fenomen en la davallada generalitzada de suport a totes les organitzacions independentistes. Per revertir la tendència a la baixa, la maquinària de l’ANC va engegar al febrer una campanya de captació de socis sota el lema ‘Ser-hi o no ser-hi’.

El retorn de secretaris històrics

Amb la reforma dels Estatuts, es va obrir la porta a la tornada de membres històrics de l’ANC al seu Secretariat Nacional, com Pere Pugès, un dels quatre fundadors, o Enric de Vilalta Pach, antic militant d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Les eleccions de la setmana que ve també es caracteritzen per la presència anecdòtica del corrent crític. Les úniques persones que el juliol passat van alçar la veu contra la direcció de Llach i ara concorren als comicis són Ariadna Heinz i Víctor Gutiérrez, i fonts internes de l’entitat descarten que puguin generar discrepàncies en el futur Secretariat Nacional si són escollits.

A més, l’ANC ha experimentat un descens de les candidatures presentades: si el 2022 se’n van presentar 107, aquest any la xifra cau fins a les 65, com confirmen les fonts consultades a partir de les proclamacions provisionals. Detallen que els seients a ocupar són 77: 13 per a la representació nacional, cinc per a la sectorial, dos per a la de joves i 57 per a la territorial.