La cirurgia robòtica guanya terreny en procediments pancreàtics complexos a l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos

L’Hospital Universitari Rey Juan Carlos incorpora amb èxit la cirurgia robòtica a un dels procediments més complexos de la cirurgia digestiva

L’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, hospital públic de la Comunitat de Madrid, ha realitzat recentment amb èxit la seva primera duodenopancreatectomia cefàlica robòtica, una de les intervencions més complexes de la cirurgia digestiva i hepatobiliopancreàtica, indicada en pacients seleccionats amb tumors localitzats a l’àrea periampul·lar, el cap del pàncrees, la via biliar distal, l’ampul·la de Vater o el duodè.

Segons va informar el centre, la intervenció es va dur a terme en una pacient de 71 anys i va permetre extirpar, mitjançant abordatge robòtic, el cap del pàncrees, part de l’estómac, la vesícula biliar, la via biliar extrahepàtica, el duodè, els primers centímetres del jejú i els ganglis regionals pròxims a aquesta zona anatòmica.

L’evolució postoperatòria va ser favorable. “La pacient va romandre ingressada vuit dies i no va presentar complicacions quirúrgiques”, va explicar el doctor Camilo Castellón Pavón, cap associat del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’hospital de Móstoles, que va liderar la intervenció, amb la participació de les doctores Ana Muñoz i María Galindo, ambdues especialistes del mateix servei, l’ajuda del doctor Pazos, resident del servei, i la tutoria del doctor Benedetto Ielpo, de l’Hospital del Mar de Barcelona i referent nacional en cirurgia pancreàtica robòtica.

“Es tracta d’una tècnica de gran complexitat, que requereix una àmplia experiència tant en cirurgia pancreàtica oberta com en cirurgia robòtica, perquè sempre cal estar preparat per completar el procediment per via oberta si fos necessari”, va manifestar el doctor Castellón. La intervenció es va prolongar durant nou hores i va suposar un nou pas en la consolidació del Programa de Cirurgia Robòtica del Rey Juan Carlos, que incorpora cada vegada procediments més complexos a la seva cartera de serveis.

El pàncrees és un dels òrgans més exigents des del punt de vista quirúrgic per la seva localització profunda, al retroperitoneu, i per la seva relació amb estructures vasculars de gran calibre, com l’artèria mesentèrica superior, la vena mesentèrica superior i la vena cava inferior. A això s’hi suma la necessitat de realitzar reconstruccions i sutures de gran precisió en conductes de molt petit calibre, com el conducte pancreàtic.

En aquest context, la cirurgia robòtica ofereix avantatges rellevants respecte a l’abordatge obert i a la laparoscòpia convencional. Segons el Dr. Castellón, “la visió tridimensional i magnificada, juntament amb l’eliminació del tremolor i la gran precisió de l’instrumental, resulten especialment importants quan cal realitzar unions sobre estructures de només dos o tres mil·límetres”.

Des del punt de vista clínic, l’abordatge robòtic permet obtenir resultats oncològics equiparables als de la cirurgia oberta en els pacients adequats, amb un menor sagnat, menys dolor postoperatori, incisions més petites, menor risc d’hèrnia o eventració associat a grans incisions i una recuperació més ràpida, fet que es tradueix en una menor estada hospitalària i una millor experiència del pacient.

La duodenopancreatectomia cefàlica robòtica no està indicada per a tots els pacients, sinó per a casos seleccionats, especialment en pacients no gaire obesos, sense cirurgies abdominals prèvies rellevants —sobretot al compartiment supramesocòlic— i amb tumors localitzats que no comprometin vasos principals, ja que aquestes circumstàncies incrementen la complexitat tècnica.

“Els resultats són millors quan aquest tipus de patologies es centralitzen en hospitals amb experiència acreditada”, assenyala el Dr. Castellón. En aquest sentit, el Rey Juan Carlos disposa actualment de tres plataformes robòtiques Da Vinci en funcionament, una d’elles d’última generació —el Da Vinci 5, l’últim model d’aquest robot—, fet que reflecteix la seva aposta per la innovació i la incorporació de nous procediments amb benefici directe per als pacients.

Després d’aquesta primera intervenció, l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos ja ha realitzat un segon procediment pancreàtic robòtic que ha requerit un ingrés hospitalari més curt, de cinc dies, també amb una bona evolució inicial, fet que reforça la seva trajectòria en cirurgia hepatobiliopancreàtica avançada, ara també robòtica, dins de la Comunitat de Madrid.